Tinc un somni...

Blog personal de Raquel: historias varias, literatura, opinión, sociedad, etc...

Saturday, September 24, 2005

ESPAI I TEMPS// ESPACIO Y TIEMPO

I de sobte la casa és massa gran
la mare i jo hem buidat els teus armaris
i hem reseguit per taules i prestatges,
de retrat en retrat, els teus somriures.
De nit, amb llum elèctrica els miralls
em mostren el teu buit amb més relleu.
Els mobles són més foscos
i per l'escala baixen
la càlida barana que recorda
la teva mà petita i els graons
que encara van sentint les teves passes.
La casa, gran i buida, mira i mira
el seu propi silenci.

Poema de Joan Margarit.

Gràcies per llegir.

___________________________________________________________

Y de golpe la casa es muy grande
mamá y yo hemos vaciado tus armarios
hemos reseguido por mesas y estanterías,
de retrato en retrato, tus sonrisas.
De noche, con luz eléctrica los espejos
me muestran tu vacío con más relevancia.
Los muebles son más oscuros
y por la escalera bajan
la calida barandilla que recuerda
tu manita y los escalones
que todavía escuchan tus pasos.
La casa, grande y vacía, mira y mira
su propio silencio.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home